Exemples comentats de crònica i reportatge

Crònica i reportatge, dos dels gèneres interpretatius més utilitzats en la premsa actual i també del passat.  

La crònica sempre parteix d'una notícia, és la narració directe i immediata d'aquesta tal notícia. Per tant ha de tractar d'un tema de recent succés dins d'un interval de temps determinat. Tal com indica la etimologia del nom, la paraula crònica prové del grec kronos, que significa temps, és de fàcil intuir que l'estructura d'una crònica narra els fets de la notícia cronològicament tot i que no és molt rígida a l'hora de fer-ho. Aquest gènere inclou elements valoratius del cronista, però aquests, no han de sobrepassar els informatius.  

El reportatge, en canvi, no cal que expliqui uns fets de recent succés, mentre el tema que tracti estigui relacionat amb l'actualitat i sigui d'interès social n'hi ha prou. Utilitza un estil interpretatiu i evita fer valoracions i mostrar opinions. Segons Martínez Albertos, el reportatge té  quatre fases: el desenvolupament del fet principal, l'explicació dels antecedents i del context, l'exposició de reaccions i d'interpretacions i per últim l'anàlisi valoratiu i la previsió d'expectatives. En aquest anàlisi valoratiu, tal i com hem dit abans, el periodista no ha d'emetre judicis propis contínuament. El reportatge pot estar en qualsevol mitjà, però sobretot destaquen els reportatges televisius ja que s'hi pot incloure imatge i so i aconsegueix traslladar a l'espectador al lloc dels fets.

EXEMPLES DE CRÒNICA COMENTATS:

-Crònica d'un mitjà escrit: En el nombre de Leo (Barça 4 - 0 Manchester City) Diari Marca

Observem una de les cròniques més comunes en l'àmbit periodístic, la crònica esportiva. En aquest cas, el cronista del Marca, Jaime Rincón, comença amb una introducció de l'element mes important de la notícia, Lionel Messi. A partir d'aquí va desenvolupant la notícia de manera cronològica dins un interval de temps, els 90 minuts que dura el partit. També es veu que no té una estructura de piràmide invertida sinó que segueix un ordre temporal, com qualsevol crònica. 
Rincón no es limita a explicar només el que va passar, sinó que va més enllà dels fets objectius, afegeix valoracions subjectives personals, com per exemple quan diu: "Porque en el fútbol, a día de hoy, manda Messi", però que mai sobrepassen la informació noticiosa. 
Les cròniques, sobretot les esportives, porten un titular emfàtic i original, per cridar l'atenció del lector i fer de la crònica més divertida. 
Hem escollit aquest exemple perquè la crònica esportiva és l'exemple més destacat d'aquest tipus de gènere i quan el Barça va apallissar al City ens va semblar molt rellevant. 

-Crònica televisiva: El Piromusical homenatja David Bowie, Prince i els 25 anys del Club Super3 - TV3 

La crònica televisiva és l'única que inclou imatge i so alhora, d'aquesta manera l'espectador pot adonar-se més bé del que va passar durant el temps que relata la crònica. En aquest exemple, la veu de la cronista s'acompanya d'imatges en moviment que cobren molta importància i també de reaccions de persones que van assistir a l'esdeveniment. 
Sabem que és una crònica perquè tracta un fet molt recent i sobretot té una estructura cronològica. La cronista comença dient: "Amb la veu de (...) Barcelona va començar...", tot seguit va relatant el transcurs del fet fins acabar amb el final del Piromusical. Entremig van parlant persones que van anar a veure l'espectacle i però per sobre de tot predomina la informació objectiva ja que rebem informació del multitudinari acte com la de que hi varen assistir 90 mil persones o que es van homenatjar la Marató de TV3 i els 25 anys del Club Super3. 
Pel que fa el tipus de la crònica, es tracte d'un exemple de tipus cultural i social i nosaltres l'hem escollit perquè vam anar a veure el Piromusical i vam comentar que l'explicació dels fets es corresponia a una crònica.

-Crònica radiofónica: La pluja i el temps, protagonistes al RallyRACC - Catalunya Ràdio  

Aquí tenim un exemple de crònica a la ràdio. És una crònica esportiva ja que explica una de les etapes del RallyRACC que es disputava en el moment en què es va narrar la notícia a les comarques del Tarragonès i de Terra Alta. 
Observem que el presentador dóna pas a l'enviat especial al lloc de la competició, en aquest cas es tracta de Montse Mir, cronista de Catalunya Ràdio. Mir comença explicant l'inici de l'etapa i acaba donant informació del guanyador d'aquesta, fins i tot ens indica el líder de la prova. Per això observem que té un ordre cronològic, però també consta d'un estil força lliure, perquè entremig de l'explicació, la cronista va donant informació del temps i de les previsions del dia de demà. Destaca, com he dit, la informació objectiva per sobre de les valoracions personals, que en aquest cas gairebé no existeixen. 
Per últim, cal destacar que la crònica radiofònica sol ser més breu que les altres, perquè el cronista s'ha d'ajustar al poc temps que li donen dins l'informatiu. 
Nosaltres hem triat aquest exemple de crònica, perquè, tal i com hem fet amb l'escrita, la crònica esportiva és l'exemple més clar amb forma del gènere tractat. 

EXEMPLES DE REPORTATGE COMENTATS:

-Reportatge escrit: Godó i Zeta concentren la meitat de la publicitat de l'Ajuntament - El Crític 

Un exemple de reportatge escrit és aquest que vam trobar al diari online El Crític que va realitzar una investigació sobre quins diaris s'emportaven més diners gràcies a la publicitat de l'Ajuntament de Barcelona. 
En un reportatge escrit com aquest es donen dades objectives al lector tal i com ho fa El Crític que ens ofereix la informació que va obtenir a través d'investigar i anar més enllà de la notícia. Tal i com diu Pilar Diezhandino: "El reportaje satisface las necesidades informativas que la notícia no cubre", i és veritat, en aquest reportatge els periodistes no només ens expliquen en quins diaris l'Ajuntament paga més per publicitat sinó que també ens ofereixen informació d'altres mitjans i de quant cobren en publicitat de l'Ajuntament de Barcelona i també de la Generalitat, a més, també ens ofereixen una previsió futura, característica molt comuna en reportatges.
Una altra característica que compleix aquest reportatge és el fet de que no tracta d'un tema de recent succés, sinó que tracta d'un tema que està present al dia a dia, té actualitat perquè és del present però no és una notícia d'última hora. 
Concretament aquest, es tracta d'un reportatge explicatiu ja que es tracta de periodisme d'investigació. Álex Grijelmo el classificaria com a reportatge d'interès social o d'interès noticiós. 
Nosaltres l'hem triat ja que els reportatges elaborats pels periodistes del diari independent El Crític ens semblen molt interessants i que aprofundeixen molt en els casos que tracten. 

-Reportatge televisiu: La rumba catalana. Cap a on va? - TV3 

El tipus de reportatge més utilitzat és el reportatge televisiu. Aquest, dóna un ampli ventall de recursos per fer servir, com les imatges, els vídeos, els sons, les declaracions de persones relacionades amb el tema també solen aparèixer, les entrevistes.... Tots aquests elements fan que l'espectador es senti més a prop del cas tractat i el sol entendre més bé. 
L'extensió del reportatge televisiu pot arribar a ser de més d'una hora (els que surten a programes especials) o poden ser com aquest, de menys de cinc minuts (que es colen als informatius diaris).  
Sabem que forma part d'aquest gènere interpretatiu perquè sap transportar l'espectador al lloc dels fets i aconsegueix que es posi a la pell de la gent que està a l'altra costat de la pantalla. Com hem apuntat abans, el tema del que tracta no és una qüestió que estigui lligada a l'agenda informativa diària, però és un tema que està present al nostre dia a dia, present en el debat social. 
Tal i com apunten els experts, els reportatges han de contenir anècdotes, antecedents, previsions futures, declaracions de personatges.... I, en aquest exemple, no en falten d'aquests recursos: declaracions dels nens, dels músics... a més, s'utilitzen molts vídeos anteriors on surten cantautors cantant rumba catalana altres anys enrere. 
Hem triat un reportatge del Telenotícies de TV3 perquè és el nostre canal bàsic d'informació i a forces telenotícies d'aquesta cadena apareixen reportatges com el que hem escollit. 
Nosaltres classificaríem aquest reportatge com a mostratiu ja que ens mostren el fet i surten experts i altres crítics i donen el seu punt de vista de la situació actual de la rumba catalana. Per últim, si ens basem en la classificació segons el contingut d'Àlex Grijelmo, creiem que aquest reportatge és d'interés cultural. 

-Reportatge radiofònic: Les víctimes del franquisme, amb nom i cognoms - Catalunya Ràdio 

El reportatge radiofònic és similar a l'escrit, però en diferència, pot incloure elements de so com entrevistes, declaracions, música quan toca... A partir d'aquí, aquest tipus de reportatge és més complert tot i que no pugui contar amb les imatges de l'escrit però ho compensa, com hem dit, amb el so. Normalment, els radiofònics, es solen incloure dins informatius diaris i és per això que la seva durada és curta. 
Nosaltres hem escollit un Reportatge de Catalunya Ràdio que tracta de les injustes víctimes durant el Franquisme aquí a Catalunya. L'hem triat  ja que històries relacionades amb la Guerra Civil i el Franquisme ens criden molt l'atenció i creiem que han de sortir a la llum totes les veritats amagades.
En la seqüència, moltes veus de familiars d'aquestes víctimes van donant informació de què els hi va passar als seus antecessors i també deixen anar l'opinió personal. Aquestes declaracions les lliguen les reporteres Marta Clapés i Judit Perpinyà i de fons s'escolta una música que acompanya tot el reportatge. Com he comentat, no només hi ha informació objectiva en un reportatge, sinó que apareixen elements subjectius en boca tant dels afectats com de les reporteres. 
L'estructura no és rígida, ja que hem vist tres tipus de reportatge diferent i tots tenen una estructura pròpia. 
Aquí veiem clar que no tracta d'un tema totalment lligat a l'actualitat, però sí que és un tema de debat social tot i que va succeir fa més de 70 anys. 
En aquest cas, el reportatge també va més enllà de la notícia, no es queda amb qué va passar durant el Franquisme, sinó que entra en la vida dels familiars de les víctimes i aconsegueix declaracions d'alguns dels afectats. 
Hem observat que es tracta d'un reportatge mostratiu molt clarament, perquè les reporteres exposen un problema, el dels judicis i assassinats il·legítims, i aquest problema és mirat i explicat des de diferents punts de vista amb declaracions dels familiars. 
Segons la classificació de Grijelmo, aquest reportatge és d'interès humà o social. 

Els Elements del Periodisme

Quins són els elements més importants?

De tots els elements que cita el llibre, creiem que els més importants són la veritat, la veracitat i la lleialtat cap als ciutadans. La veritat és l’element fonamental i indispensable, ja que, sense veritat, no existeix el periodisme; sense aquest element, no cal que parlem d’altres, ja que no tenen cap validesa. La veracitat la considerem la metodologia necessària per arribar a la veritat, ja que, sense veracitat, és fàcil caure en la desinformació. I, per últim, la lleieltat cap als ciutadans és el deure que tenen els professionals de la informació cap a la resta de la societat; no podem deixar-nos influir per interessos aliens, el nostre principal objectiu és dotar a la societat de les eines necessàries per crear les seves pròpies opinions. Cal dir, que aquest darrer element està molt relacionat amb l’element de la independència, ja que, sense independència, és difícil respectar aquesta lleieltat.

Quins dels elements proposats per l’autor es compleixen més i quins es compleixen menys?

Del conjunt d’elements de periodisme creiem que els que es compleixen més avui en dia són el fòrum públic, l’exhaustivitat de les notícies i el significat suggerent i rellevant. Avui en dia, l’element del fòrum públic esdevé molt important, ja que permet una total comunicació i interacció entre els mitjans de comunicació i els receptors, permetent que aquests puguin ajudar als mitjans o bé reaccionar davant les notícies que aquests proporcionen. Pel que fa al de la exhaustivitat, gràcies a l’internet i a tots els mitjans dels que disposem, la quantitat d’informació que pot recollir una notícia pot ser superior a la que podíem recollir fins ara, elaborant notícies molt més extenses i amb mola més informació. Finalment, les notícies han de tenir un significat suggerent, han de ser atractives de cara als consumidors. Si una notícia no crida l’atenció, bé perquè el format no és l’adequat o perquè la informació no interessa, la notícia no rebrà visites i el mitjà en qüestió no adquirirà més consumidors.

D’altra banda, els que considerem que es compleixen menys són els principis d’independència, de lleieltat cap a la societat i de verificació. Tots tres són preocupants, ja que són tres dels elements més importants. La independència del periodista respecte interessos econòmics, polítics, ideològics, etc. s’està perdent en els diaris més importants, atès que, cada cop més, aquests gegants informatius sobreviuen gràcies a la publicitat, i això els impedeix ser totalment lliures a l’hora d’informar. L’element de la lleieltat cap als ciutadans és una situació molt similar, ja que al perdre la independència, els periodistes i els diaris sovint s’obliden que el seu deure és servir a la societat, i no als seus directors, propietaris o anunciants. Per últim, la verificació, en el nou àmbit digital, ha empitjorat perquè el fet que tothom pugui ser capaç de fer d’informador provoca que molta gent publiqui coses sense comprovar que siguin certes, o bé que inventin coses d’acord amb uns interessos determinats.

Quin dels elements caldria reforçar especialment per millorar la valoració social del periodisme?

Tots els elements, en menor o major mesura, poden ser millorats, però si n’hi ha algun que creiem que realment necessiti ser reforçar és l’element del control del poder i de donar veu als que no en tenen. Sobretot aquí a Espanya, és un element que destaca per la seva absència, ja que el poder polític i econòmic té una gran influència sobre els mitjans. Per tant, els periodistes hem de fer un pas endavant i reclamar aquest dret (i, alhora, deure) que tenim respecte el poder i de cara a la societat.

Una nena i la seva àvia són rescatades il•leses de la panxa d’un llop

Una nena coneguda com “La Caputxeta Vermella” i la seva àvia van ser rescatades sense ferides ahir per un caçador de la panxa del llop que se les havia menjat. Els fets es van produir a l’habitatge de l’àvia, on el llop primer es va cruspir l’anciana i, posteriorment, la seva néta.

La Caputxeta Vermella va desplaçar-se a casa de la seva àvia a portar-li un pastís que li havia preparat la seva mare, i de camí va trobar-se amb el llop, que va assenyalar-li l’itinerari més llarg i ell va aprofitar per agafar una drecera. Mentrestant, el llop quan ja va arribar a casa de l’àvia, se la va menjar i va disfressar-se d’ella, tot esperant l’arribada de la nena. En arribar la Caputxeta, després d’un curt diàleg, el llop va menjar-se la nena i després va adormir-se.

El caçador afirma haver-se dirigit a la casa de l’anciana perquè va veure el llop dirigir-s’hi i sospitava d’ell. En observar l’escena, va utilitzar un ganivet per obrir el ventre del cànid i va extreure les dues víctimes il·leses. Acte seguit, va omplir de pedres la panxa del llop que quan es va llevar de la migdiada va anar a beure un glop de l’aigua del riu, però el seu pes el va precipitar fins el fons i va morir ofegat.

Després de realitzar aquesta tasca hem pogut observar que l'estructura interna entre un conte i una notícia és força diferent, ja que el conte juga a retenir el suspens i la intriga fins al desenllaç de la trama, en aquest cas  seria com el caçador aconsegueix rescatar a la caputxeta vermella i a la seva àvia de la panxa del llop, en canvi la notícia, seguint l'estructura de la piràmide invertida, da partir del titular i del lid ja sabem què ha passat i quins són els protagonistes de l'esdeveniment, dues de les sis W que hem considerat més importants per captar l'atenció del públic lector i també afegir la singularitat de treure dues persones il·lesses de la panxa del llop amb un simple ganivet.

Per altra banda, el conte té una estructura que pot barrejar la narració amb la descripció i de vegades, amb seqüències conversacionals entre els protagonistes de la història, quees difícil que ocorri en una notícia malgrat que hi ha casos en els quals es combinen les descripcions amb les narraciones. Pel que fa a l'enfocament, podem observar que en el conte la protagonista és la caputxeta vermella, però a l'hora d'elaborar la notícia el personatge que obté més rellevància és el caçador, que treu amb vida a les dues víctimes. A més, a primer cop d'ull és fàcil discernir què és una notícia i què és un conte, ja que la notícia té uns elements externs com el titular, l'entradeta, els destacats, entre d'altres que la fan única, així com en el conte hi poden aparèixer diàlegs, descripcions, etc. Cal esmentar, però, que en els dos formats hi ha semblances com la presència d'uns personatges protagonistes d'un esdeveniment més o menys sigular en un entorn més o menys concret.

La gran diferència que hi ha és el nivell de ficció, en una notícia tots els casos fan referència a esdeveniments reals que han ocurregut, mentre que el conte no acostuma a ser així, malgrat que n'hi ha de basats en històries verídiques.