Notícia: Els cinc investigats per cremar fotografies del Rei no declararan davant l'Audiència Nacional

DECLARACIONS DELS PROTAGONISTES: [1]


Ivan Altimira: “Nosaltres, com a tal, com a investigats i investigades per la crema de fotografies del rei l'onze de setembre, hem pres la humil decisió de desobeir. Desobeirem i tornarem a desobeir una vegada més, perquè davant la injustícia del que significa la corona espanyola, i especialment els Borbó aquí als Països Catalans, hereva del règim franquista. La Corona espanyola, una institució acrònica que ha perseguit i perseguirà sempre la presó de pobles que és l’Estat Espanyol. És per això que nosaltres hem decidit desobeir i no presentar-nos a declarar el dia 7 de desembre. Els motius, ja ho diem, són diversos: la Corona és una institució que protegeix, en el marc dels Països Catalans, el que no ha de protegir, protegeix el que mai ha tingut dret a protegir. La saga Borbó, en concret, ha reprimit el nostre poble arreu dels Països Catalans. Històricament ha cremat viles i pobles, en addició, ens ha negat parlar en la nostra llengua i ha intentat aniquilar-nos com a poble. A més a més i en segon lloc, entenem que no és pas delicte cremar ni cap imatge ni cap Constitució que ha estat forjada per amenaces de seguiments de cops d’estat o de règims dictatorials. És així, i com he dit, prenem aquesta humil decisió, la decisió de no retrocedir, de no presentar-nos a declarar el dia 7 de desembre, perquè hem desobeït, desobeïm i perquè desobeirem, perquè efectivament no tenim ni Rei ni por.”

Nora Miralles: “No ens amaguem ni ens amagarem, perquè no creiem que en el moment en el qual ens trobem actualment els Països Catalans haguem de demanar perdó per no reconèixer cap autoritat a un Estat i a les seves institucions, que actuen amb tarannà feixista i que prohibeixen a aquest poble escollir el que vol ser. A un Estat que prefereix que la gent mori de fred a casa seva que plantar-se davant les oligarquies amb la complicitat de la burgesia catalana. Per si us ho esteu preguntant, sí, aquell dia, com milers de persones vam cremar aquelles fotos al carrer. Però pregunteu-vos també com és que el departament d'Interior  va emetre d'ofici dos informes sense que ningú els ho demanés per denunciar a ciutadanes que exercíem el nostre dret legítim a la lliure expressió i oposició a una institució, que no només ha reprimit el nostre poble des de Salses a Guardamar, sinó que a més és una institució patriarcal que encara guarda els pitjors valors des de l'Edat Mitjana.” 

NOTÍCIA:

Els cinc investigats per cremar fotografies del Rei no declararan davant l'Audiència Nacional

Les cinc persones investigades per cremar fotografies de Felip VI el passat 11 de setembre no aniran a declarar el pròxim 7 de desembre davant el jutge l’Audiència Nacional, Fernando Andreu. Així ho va anunciar la CUP en una roda de premsa convocada el divendres passat a la plaça del Rei de Barcelona, davant els mitjans de comunicació.

Sota l’eslògan “Ni rei ni por, desobeïm” la CUP es va posicionar en contra de la decisió del departament d’Interior d’enviar els Mossos d’Esquadra a investigar a les cinc persones militants de l’esquerra independentista que van cremar les fotografies de l'actual rei d'Espanya el darrer 11 de setembre durant la Diada. Ivan Altimira, un dels militants investigats, va afirmar que han pres la decisió de no presentar-se a declarar el dia 7 perquè entenen que “no és cap delicte cremar ni cap imatge ni cap Constitució que ha estat forjada per amenaces de seguiments de cops d’estat o de règims dictatorials”. Altimira també va restar-li legitimitat a la Monarquia afirmant que “la Corona, en el marc dels Països Catalans, protegeix el que mai ha tingut dret a protegir”, ja que “històricament ha cremat viles i pobles, ens ha negat parlar en la nostra llengua i ha intentat aniquilar-nos com a poble”. Per la seva banda, Nora Miralles, una altra de les imputades, va reconèixer que “sí, que aquell dia, com milers de persones, vam cremar aquelles fotos al carrer”, però també critica al departament d'Interior per emetre dos informes que denuncien a ciutadanes que, segons Miralles, “exercíem el nostre dret legítim a la lliure expressió i oposició a una institució patriarcal”.

La CUP també exigeix explicacions al departament d’Interior per l’actuació dels Mossos. David Aranda, membre de la CUP, considera que es tracta “d’una traïció de Junts pel Sí” i va demanar que els mossos “es posicionin amb l’estat català o amb l’estat espanyol”. Els cinc militants de l’esquerra independentista van ser citats a declarar per l’Audiència Nacional via videoconferència el proper dia 7 de desembre.  


COMENTARI/REFLEXIÓ PERSONAL:

En aquesta última i més important entrada al Blog, tot l’equip de periodistes de El Deformatiu hem hagut d’assistir a una roda de premsa per tal de fer-ne la notícia corresponent. A l’hora de seleccionar  la roda de premsa on aniríem va  resultar complicat coincidir en un horari que ens anés bé a tots quatre, però finalment vam acordar presentar-nos a la compareixença de la CUP, el dia 2 de desembre a les 11 del matí a la Plaça del Rei de Barcelona.

Envoltats de mitjans de comunicació coneguts, tant televisius com ara TV3 i Atresmedia, com radiofònics, RAC1 i Catalunya Ràdio, i també de les dues agències de notícies, ACN i l’agència EFE, ens vam sentir com periodistes professionals. L’ambient que es vivia abans de començar l’acte, programat per a les 11 però no va començar fins un quart de 12, era molt familiar. Tots els diferents professionals es coneixien i compartien unes paraules entre ells mentre preparaven les càmeres i els micròfons.

El fet de ser una roda de premsa pública a l’aire lliure, com moltes que organitza la CUP, va comportar que altres persones, a més dels mitjans, poguessin assistir-hi.

Nosaltres vam ser puntuals, quan faltaven 10 minuts per les 11 ja estàvem al lloc i preparats. Els altres periodistes van anar arribant mica en mica fins que hi van ser tots. Els militants de la CUP els hi va costar muntar el plafó amb el lema “NI REI NI POR”, per la qual cosa, la roda de premsa va començar amb 15 minuts de retard.

Primerament, abans d'iniciar la compareixença davant els mitjans, es van presentar els protagonistes d'aquesta, i seguidament van fer referència al tema principal i bàsic sobre el qual s'articulava tot el seu discurs: la desobediència a presentar-se davant l'Audiència Nacional el 7 de desembre. La roda de premsa no es va allargar molt, ja que el missatge que volien transmetre als mitjans de comunicació era molt clar i precís. Posteriorment, diversos mitjans van realitzar diverses preguntes que van ser contestades amb molta brevetat pels representants de la CUP.

Quan es va finalitzar, es va formar el famós “corrillo”, força periodistes van seguir els protagonistes de la roda de premsa per tal d’aconseguir alguna resposta que la poguessin fer servir d’exclusiva o per acabar d'arrodonir els seus apunts sobre la compareixença. 
Una anècdota que ens va cridar força l'atenció fou que com la tarima de la roda de premsa es va muntar enmig de la plaça del Rei de Barcelona, molts turistes i curiosos es van apropar per veure de què tractava aquell rebombori de càmeres, periodistes i micròfons. 
Com a valoració grupal podem afirmar que ens sentim satisfets d'haver cobert la nostra primera roda de premsa de manera eficaç, repartint-nos les tasques de manera acurada i complementant-nos els uns amb els altres per captar l'essència del discurs de la CUP i intentar-la transmetre amb la finalitat que el lector rebi el missatge, respectant sempre les bases deontològiques de la nostra professió, el periodisme.

FOTOGRAFIA:

Els "periodistes" que vam cobrir la roda de premsa de la CUP, el darrer divendres 2 de desembre.

[1] Hem transcrit dues cites textuals, ja que la roda de premsa va comptar amb declaracions de dos dels imputats en el cas, Ivan Altimira i Nora Miralles, i creiem que els dos són importants i protagonistes de la roda de premsa.

Consell de la Informació: La llibertat de premsa

El darrer seminari tractava com a tema cabdal la deontologia del periodisme, és a dir, l'ètica aplicada a la nostra professió. A cada grup se li va assignar un tema deontològic i una notícia que vulnerava aquest principi, i tenien la tasca d'explicar el principi deontològic que s'havia incomplert, relacionar-lo amb els principis que proposen diferents codis deontològics i, finalment, proposar solucions.

El Deformatiu va haver de tractar la Llibertat de premsa, i per fer-ho, se'ns va proporcionar una notícia del diari La Marea on es denuncia la impunitat de la qual disposa El Corte Inglés en aquells mitjans on inverteix en publicitat. El reportatge de La Marea, del 2013, ens diu que El Corte Inglés va ser la tercera empresa a Espanya que més diners va destinar a publicitat el 2011; concretament, 99,6 milions d'euros. Aquesta despesa publicitària, que suposa una gran part dels ingressos dels grans mitjans, dota a El Corte Inglés d'una protecció davant possibles casos de corrupció o delictius, ja que els mitjans no són capaços de publicar informacions que podrien ser perjudicials per la gran empresa per por de perdre els ingressos que reben de la publicitat. Per tant, podem afirmar que empreses grans com El Corte Inglés, que destinen molts diners a publicitar-se als mitjans, tenen un gran poder d'influència en aquests mitjans, fet que altera la seva llibertat de premsa.

En aquesta ocasió, la nostra tasca consisteix en convertir-nos, només en aquesta ocasió, en membres del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), amb l'objectiu de preservar els principis del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes, l'última actualització del qual es va produir l'11 de Novembre de 2016. Com a membres del CIC vetllem per la bona execució de la professió del periodisme, però no podem adreçar-nos directament a un anunciant, com El Corte Inglés, atès que no tenim cap mena d'autoritat sobre ells. Per tant, tenint en compte que aquesta situació es dóna en molts mitjans, no només un, destinarem la carta al director d'un gran mitjà espanyol, però apuntant aquí mateix que podria ser extensible a qualsevol altre gran mitjà. A més, orientarem la carta no tant com la denúncia d'un fet puntual sinó més aviat com una declaració a favor de la llibertat de premsa, enfocat, això sí, en el cas de El Corte Inglés.

Benvolgut Sr. Antonio Caño, president de EL PAÍS;

Des del Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ens adrecem a vostè amb l'objectiu de reafirmar els principis que conformen el Codi Deontològic dels periodistes. Hem detectat que el diari que vostè presideix, El PAÍS, juntament amb altres grans mitjans de comunicació nacionals, han vulnerat alguns punts del Codi Deontològic relacionats amb la llibertat de premsa, o en altres paraules, la independència periodística.

La nostra professió ens exigeix ser capaços d'informar independentment dels interessos personals o institucionals que puguem tenir com a periodistes o com a mitjans. Entenem que, en certes circumstàncies, ens podem trobar en situacions que posen en perill la nostra estabilitat econòmica, però per sobre de tot hem de preservar la nostra independència. És per això que ens alarma la impunitat mediàtica de la qual disposa l'empresa El Corte Inglés, una empresa que destina grans quantitats de diners en publicitat. És obvi que el fet que una empresa destini recursos en publicitar-se en un mitjà no és cap delicte ni vulnera cap punt del Codi; tanmateix, pot ser un perill que un mitjà depengui en excés de la publicitat d'una sola empresa. Recordem el primer punt del Codi Deontològic: per sobre de tot, els periodistes tenim el deure d'"Informar de manera acurada i precisa". Per tant, no podem permetre que unes informacions importants no es publiquin perquè perjudicarien a un anunciant.

D'altra banda, aquest tipus de situacions també vulneren els punts 7 i 8 del Codi, a saber: "Evitar el conflicte d'interessos" i "No utilitzar en profit propi informacions privilegiades". Ocultar informacions a la societat perquè perjudicarien als nostres anunciants és utilitzar en profit propi informacions privilegiades i suposa un conflicte d'interessos, en aquest cas per inacció. Per més informació, us adjuntem un arxiu PDF amb els 12 punts que conformen el Codi Deontològic.

 Per últim, però no menys important, han sortit a la llum informacions severament preocupants que incriminen a periodistes i inclús mitjans subornats per El Corte Inglés. Aquesta situació vulnera extremament el punt 7 del Codi, el qual hem citat en l'apartat anterior, i suposaria, en cas de ser certes aquestes acusacions, una infracció molt greu de la deontologia de la nostra professió. Els mitjans tenen l'obligació de vigilar que aquestes situacions no es produeixin dins la seva plantilla de periodistes; i si es dóna el cas, castigar conseqüentment als infractors. 

Ara més que mai hem de treballar tots junts per garantir que la nostra professió es dugui a terme amb la màxima perfecció possible i respectant íntegrament el Codi Deontològic. Només així serem capaços de construir una premsa nacional en la qual els nostres ciutadans puguin confiar plenament. Esperem, doncs, la vostra col·laboració.

   Andreu Castellà, Consell de la Informació de Catalunya 

   Adrià Laborda, Consell de la Informació de Catalunya 

     Eloi Puigferrer, Consell de la Informació de Catalunya 

     Marc Vilajosana, Consell de la Informació de Catalunya 

 

Projecte d'empresa - El Deformatiu 2.0, reinventem els mitjans

En aquesta sessió de seminari hem hagut d’elaborar un projecte d’empresa periodística amb possibilitats de portar-lo a la pràctica i per tant, que sigui atractiu pel públic. En el nostre cas vam seguir el model de negoci Canvas i vam realitzar una proposta de valor que consistia en la invenció d’un mitjà transmèdia basat en una pàgina web i un canal de Youtube interconnectats amb l'objectiu d’acostar la realitat i el periodisme als joves, mostrar que els mitjans poden no ser tan rígids i apostar per la interactivitat del públic. Pel que fa a les activitats clau hem decidit distribuir-les entre els dos canals que hem citat abans, al web hi penjaríem articles d’opinió, reportatges escrits i una ampliació del material audiovisual del canal de Youtube pels qui estiguin interessats i vulguin aprofundir amb aquest apèndix que els hi facilitaríem. En el canal de Youtube hi adjuntaríem entrevistes, “Què ens ve a sobre?”, una secció en la qual especificarem què tractarem la setmana que ve i recomanacions culturals per fer durant la setmana següent, a més d’una adaptació audiovisual dels reportatges escrits al web. Youtube també ens ofereix la possibilitat de fer streamings de taules rodones.

Model de negoci Canvas
http://art-spark.org/2014/10/business-model-canvas-for-artists/

La nostra intenció és enfortir al màxima la relació entre els nostres usuaris i nosaltres, com a periodistes i conductors de la pàgina web i el canal, fins al punt de fer-los partícips de la nostra activitat. La segmentació del mercat que pretenem englobar seria potencialment jove, des dels 15 fins els 30. Aquest sector de la població no s’acostuma a veure atret pel periodisme, generalment, i nosaltres els volem aportar una nova forma de consum que els permeti intervenir sovint, formant el fenomen de cooperiodisme, que apareix a Optimismo para periodistas, a través de la interacció amb comentaris, enquestes, votacions, xarxes socials, intervencions durant l’streaming, etc.

Per tal de realitzar el projecte hauríem d'estar associats tant amb proveïdors d'imatges, vídeos i so per tal d'aconseguir legalment el material necessari per realitzar les nostres activitats, com amb especialistes que portaríem a les nostres taules rodones, on debatríem un tema en concret amb un determinat expert, i amb altres Youtubers amb els quals podríem fer col·laboracions. Per tirar endavant El Deformatiu 2.0 necessitaríem recursos humans i materials. Pel que fa al factor humà seria important comptar amb especialistes en informàtica, disseny i en temes audiovisuals, en adició als quatre periodistes fundadors i redactors, nosaltres quatre, que tindríem el mateix pes en una redacció horitzontal. Per altra banda, un requisit essencial seria el material, com  l'equipament informàtic per enregistrar i escriure, un programari per editar la nostra feina i pujar-la al web i a Youtube i, l'accés a Internet. Així mateix, tindríem un espai on gravar, un plató o un similar.

El nostre finançament empresarial estaria format bàsicament per la publicitat i els patrocinadors, però també, durant els primers passos per donar-nos a conèixer, contemplaríem el sistema de crowdfunding i les donacions. A més, tindríem costos financers, com els salaris, la despesa en materials, el manteniment de les instal·lacions i el desemborsament inicial, aquest darrer no ens suposaria molts diners per iniciar l'activitat empresarial, per això té força possibilitats d'èxit. Apuntar que el cost més significatiu seria el temps que hauríem d'invertir per donar continuïtat al projecte i seguir el planning proposat.

Optimismo para Periodistas

Quins són els nostres somnis de futur?

    Tot i que actualment ens trobem en una posició certament difícil per aventurar quin serà el nostre ofici, tots tenim un somni, una professió que és la que ens va portar a estudiar aquesta carrera en la que ens trobem. Els nostres somnis són aquests:

A en Marc Vilajosana, li agradaria veure’s treballant en un mitjà digital enfocat en l’àmbit de la investigació. Aquesta branca periodística per ell és la que més s’acosta al periodisme vertader, el periodisme que fa un servei a la societat. A més, creu que el periodisme enfocat a la investigació és la millor eina per descobrir casos importants que poden comportar alguna conseqüència en la societat.

L’Eloi Puigferrer, també voldria estar vinculat en el món de la investigació, bé per mitjans digitals, televisió o el mitjà que fos. També li agradaria trobar-se dins del món del periodisme esportiu, un somni que té des de ben petit i que encara conserva. Tot i això, per ell, qualsevol professió dins del periodisme, la seva passió, ja el faria feliç.

L’Andreu Castellà, va escollir el periodisme per la pluralitat de branques que hi ha dins la pròpia professió. Al cap i a la fi, ell vol escollir un sector periodístic que l’ompli com a persona i li permeti ser feliç. Tot i això, un dels seus somnis sempre ha estat seguir al Barça i a en Messi allà on van.

L’Adrià Laborda sempre ha tingut la vocació d’estar davant de les càmeres. Amb el pas del temps, també, la seva visió de futur ha anat cambiant fins al punt que el seu somni seria poder combinar la rigorosa labor periodística amb una de les seves altres passions, el teatre. Així, ell es veu com a presentador d’algun programa a mig camí entre el periodisme més vertader i l’entreteniment.

Com ens veiem d’aquí a 10 anys?

Ara, toquem de peus a terra. Per analitzar on ens trobarem d’aquí deu anys és una bona opció tenir en compte el llibre “Optimismo para periodistas”, que precisament intenta analitzar cap a on evolucionarà la nostra professió.

 

El llibre ens presenta una nova audiència, molt més activa i capaç de generar els seus propis continguts; un nou rol de periodista multidisciplinar, amb coneixements de programació, disseny i cultura audiovisual entre d’altres, que ha de ser molt actiu a les xarxes socials; uns mitjans col·laboratius amb l’audiència, multiplataformes i deslocalitzats, amb tractaments locals de continguts globals; nous formats i plataformes, com el transmedia, els webdocs, els newsgames, etc.

En aquest nou escenari, que ara comença a desenvolupar-se i que de ben segur serà una realitat tangible d’aquí a deu anys, hem de plantejar-nos com hi podem encaixar nosaltres. Tenim la sort que just ara comencem la nostra formació i ja tenim una vaga idea de com està canviant el món del periodisme, la qual cosa ens dóna la possibilitat d’avançar-nos a aquests canvis.

Tots sabem que entrar en la professió és una tasca àrdua, i viure d’això ho és encara més. En els darrers anys el periodisme ha estat en crisi, i els professionals veien els seus sous reduïts o perdien els seus treballs. Ara comença a recuperar-se, esperem doncs que la tendència segueixi a l’alça. D’aquí a deu anys les coses poden canviar molt. Nosaltres ja portarem sis anys amb la carrera finalitzada (malgrat que això tampoc és garantia de res), i és possible que ja ens haguem fet un lloc a la redacció o a l’equip d’algun mitjà, o potser encara estem buscant la nostra oportunitat per reivindicar-nos. Sigui com sigui, cal que tinguem en compte que el món del periodisme d’aquí deu anys serà radicalment diferent a l’actual.

Simulació d'una roda de premsa

Quina impressió ha deixat l'experiència de la roda de premsa simulada?

L'experiència que ens ha deixat la simulació de la roda de premsa ha estat molt positiva. Personalment ens ha costat trencar el gel, però ens hem sabut sobreposar a la situació i un cop un dels nostres membres ha realitzat la primera pregunta en la roda de premsa, hem aconseguit agafar el fil i formular les diverses qüestions que volíem aclarir per tal d'extreure l'essència de la compareixença de la Sara Vinyals, portaveu del projecte Itourist, i redactar la notícia corresponent. 

Sense tenir bagatge de com actuar en una roda de premsa hem captat de seguida els mecanismes i la metodologia de com funciona tal pràctica. Cal afegir, que la Sara Vinyals s'ha mostrat molt oberta i transparent a l'hora de facilitar-nos dades del projecte d'investigació com ara la quantitat exacte del finançament estatal que han rebut per dur-lo a terme. 

Sara Vinyals, portaveu del projecte Itourist, a la roda de premsa.
Font: http://pendentsdelmon.blogspot.com.es/2015/11/roda-de-premsa_8.html

Quins són els trets més útils que ha de tenir una persona per dedicar-se al periodisme?

Durant la història molts periodistes han volgut determinar quins són els trets i característiques que defineixen un bon professional de la informació. Nosaltres ens hem fixat amb David Randall, que ens dóna els valors personals que ha de tenir, tal com ell diu, un periodista universal. L'escriptor anglès estableix en el seu llibre El Periodista Universal, publicat el 1999, que aquests professionals han de qüestionar-se les convencions i enfrontar-se als mètodes tradicionals per provar-ne de nous. A més, no es limiten només a informar, sinó que també són capaços d'entretenir el lector i treballar en qualsevol circumstància, elaborant tota mena de texts. 

Per altra banda, Melvin Mencher, autor de News Reporting and Writing, apunta que les quatre característiques fonamentals que ha de tenir un bon periodista són: valor i coratge, persistència, coneixements de cultura general i iniciativa pròpia, sense dependre de ningú. 

Segons el nostre parer, estem d'acord amb tots dos autors, però creiem que un bon professional ha de tenir fonamentalment esperit crític i voler arribar fins al fons del tema en qüestió. 

Quines tècniques convé desenvolupar més als membres de l'equip?

Primer de tot volem destacar que fa poc que hem començat a treballar junts i per tant costa compenetrar-se a l'hora de prendre decisions. Això juntament amb la poca experiència periodística i el poc background cultural comparat amb altres professionals, fa que encara haguem de recórrer un llarg camí per arribar a ser periodistes universals i millorar en tècniques com l'art de l'observació per poder captar més ràpidament l'element distintiu que fa d'esquer al lector. Si volem desenvolupar la professió adequadament haurem d'aprendre a viure les situacions de les quals volem informar als receptors d'una manera clara, concisa i rigorosa. 

Per altra banda som conscients que al llarg de la nostra carrera haurem de superar molts obstacles i progressar en molts àmbits per arribar a esdevenir un periodista model. Creiem que les nostres ganes i aptituds faran del nostre somni una realitat. 

Simulació d'un consell de redació

Quina impressió us ha deixat l’experiència del consell de redacció simulat?

L’experiència que ens va deixar la simulació del consell de redacció d’un diari ens va semblar força interessant i entretinguda, ja que era la manera d’aplicar tots els coneixements assolits a la classe de fonaments del periodisme sobre l’efemerologia en una situació real, en la qual havíem d’arribar a un consens entre tots els integrants de la redacció. A primer cop d’ull semblava complicadíssim triar només sis notícies a partir del feix de fulls que teníem en un principi, però després de repartir-nos la feina en funció de la temàtica vam agilitzar el procés de tria i entre tots vam aconseguir l'objectiu de quedar-nos amb només sis. 

Quin ús s'ha fet dels criteris de selecció periodística explicats a classe? 

En el nostre cas ens vam guiar per les regles de selecció proposades per Johan Galtung i Mari Holmboe Ruge, ja que les consideràvem més significatives i complertes que la resta de criteris d’efemerologia proposats per altres autors. Primerament, cal dir que vam partir de la base que el nostre radi de difusió del mitjà era estatal i les notícies que no complien la regla de la no ambigüitat no podien aparèixer a la nostra portada. A continuació vam seleccionar les notícies amb més intensitat, consonància i significativitat que podrien cridar més l’atenció dels lectors o interessar-los, com per exemple la informació sobre la investidura del nou president del govern espanyol, les possibles sancions a les quals s’exposaven els diputats del PSOE que van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, entre d’altres.

També vam voler atorgar importància a fets de continuïtat com els sismes a Itàlia o l’intent fracassat de fugida dels interns al CIE a Barcelona. Com a últim criteri, perquè la portada no fos tan espessa vam destacar el rècord de visitants al saló del manga a la capital de Catalunya per donar una imatge de diversitat i pluralitat temàtica segons la regla de composició. Com l’efemerologia no és una ciència exacte va donar peu a l’intercanvi d’opinions i arguments en debats sobre per què consideràvem una notícia més important que una altra. 

Com penseu que són els consells de selecció en els mitjans en la realitat?

Evidentment, es tractava d’una aproximació a un consell de redacció on, en el nostre cas, no hi vam establir cap jerarquia i les decisions que vam prendre eren força democràtiques i consensuades amb tots els integrants, cosa que als consells de redacció sempre hi ha una persona com a cap que té la última paraula.

A més, en el nostre cas eren notícies recollides des del 25 d’octubre al 2 de novembre i per tant, no disposàvem del  factor de la tempestivitat, sinó que teníem un ampli ventall de fets que ja havien ocorregut fa dies, fet que en la realitat, totes les notícies han de ser molt recents, i sempre vigilant que no sorgeixi un altre esdeveniment noticiós imprevist de més intensitat que els que ja s’han seleccionat. Una altra de les diferències que podem trobar és que segons el mitjà en el qual treballem i segons el seu llibre d’estil li donarem més o menys importància a un fet o a un altre, sempre tenint molt present el perfil dels teus lectors. Finalment, per concloure aquesta entrada, ens agradaria comentar que no ha de ser fàcil aquesta tasca, ja que en els consells de redacció vas a contrarellotge per correspondre amb informació veraç i rigorosa als lectors dia rere dia.