Projecte d'empresa - El Deformatiu 2.0, reinventem els mitjans

En aquesta sessió de seminari hem hagut d’elaborar un projecte d’empresa periodística amb possibilitats de portar-lo a la pràctica i per tant, que sigui atractiu pel públic. En el nostre cas vam seguir el model de negoci Canvas i vam realitzar una proposta de valor que consistia en la invenció d’un mitjà transmèdia basat en una pàgina web i un canal de Youtube interconnectats amb l'objectiu d’acostar la realitat i el periodisme als joves, mostrar que els mitjans poden no ser tan rígids i apostar per la interactivitat del públic. Pel que fa a les activitats clau hem decidit distribuir-les entre els dos canals que hem citat abans, al web hi penjaríem articles d’opinió, reportatges escrits i una ampliació del material audiovisual del canal de Youtube pels qui estiguin interessats i vulguin aprofundir amb aquest apèndix que els hi facilitaríem. En el canal de Youtube hi adjuntaríem entrevistes, “Què ens ve a sobre?”, una secció en la qual especificarem què tractarem la setmana que ve i recomanacions culturals per fer durant la setmana següent, a més d’una adaptació audiovisual dels reportatges escrits al web. Youtube també ens ofereix la possibilitat de fer streamings de taules rodones.

Model de negoci Canvas
http://art-spark.org/2014/10/business-model-canvas-for-artists/

La nostra intenció és enfortir al màxima la relació entre els nostres usuaris i nosaltres, com a periodistes i conductors de la pàgina web i el canal, fins al punt de fer-los partícips de la nostra activitat. La segmentació del mercat que pretenem englobar seria potencialment jove, des dels 15 fins els 30. Aquest sector de la població no s’acostuma a veure atret pel periodisme, generalment, i nosaltres els volem aportar una nova forma de consum que els permeti intervenir sovint, formant el fenomen de cooperiodisme, que apareix a Optimismo para periodistas, a través de la interacció amb comentaris, enquestes, votacions, xarxes socials, intervencions durant l’streaming, etc.

Per tal de realitzar el projecte hauríem d'estar associats tant amb proveïdors d'imatges, vídeos i so per tal d'aconseguir legalment el material necessari per realitzar les nostres activitats, com amb especialistes que portaríem a les nostres taules rodones, on debatríem un tema en concret amb un determinat expert, i amb altres Youtubers amb els quals podríem fer col·laboracions. Per tirar endavant El Deformatiu 2.0 necessitaríem recursos humans i materials. Pel que fa al factor humà seria important comptar amb especialistes en informàtica, disseny i en temes audiovisuals, en adició als quatre periodistes fundadors i redactors, nosaltres quatre, que tindríem el mateix pes en una redacció horitzontal. Per altra banda, un requisit essencial seria el material, com  l'equipament informàtic per enregistrar i escriure, un programari per editar la nostra feina i pujar-la al web i a Youtube i, l'accés a Internet. Així mateix, tindríem un espai on gravar, un plató o un similar.

El nostre finançament empresarial estaria format bàsicament per la publicitat i els patrocinadors, però també, durant els primers passos per donar-nos a conèixer, contemplaríem el sistema de crowdfunding i les donacions. A més, tindríem costos financers, com els salaris, la despesa en materials, el manteniment de les instal·lacions i el desemborsament inicial, aquest darrer no ens suposaria molts diners per iniciar l'activitat empresarial, per això té força possibilitats d'èxit. Apuntar que el cost més significatiu seria el temps que hauríem d'invertir per donar continuïtat al projecte i seguir el planning proposat.

Optimismo para Periodistas

Quins són els nostres somnis de futur?

    Tot i que actualment ens trobem en una posició certament difícil per aventurar quin serà el nostre ofici, tots tenim un somni, una professió que és la que ens va portar a estudiar aquesta carrera en la que ens trobem. Els nostres somnis són aquests:

A en Marc Vilajosana, li agradaria veure’s treballant en un mitjà digital enfocat en l’àmbit de la investigació. Aquesta branca periodística per ell és la que més s’acosta al periodisme vertader, el periodisme que fa un servei a la societat. A més, creu que el periodisme enfocat a la investigació és la millor eina per descobrir casos importants que poden comportar alguna conseqüència en la societat.

L’Eloi Puigferrer, també voldria estar vinculat en el món de la investigació, bé per mitjans digitals, televisió o el mitjà que fos. També li agradaria trobar-se dins del món del periodisme esportiu, un somni que té des de ben petit i que encara conserva. Tot i això, per ell, qualsevol professió dins del periodisme, la seva passió, ja el faria feliç.

L’Andreu Castellà, va escollir el periodisme per la pluralitat de branques que hi ha dins la pròpia professió. Al cap i a la fi, ell vol escollir un sector periodístic que l’ompli com a persona i li permeti ser feliç. Tot i això, un dels seus somnis sempre ha estat seguir al Barça i a en Messi allà on van.

L’Adrià Laborda sempre ha tingut la vocació d’estar davant de les càmeres. Amb el pas del temps, també, la seva visió de futur ha anat cambiant fins al punt que el seu somni seria poder combinar la rigorosa labor periodística amb una de les seves altres passions, el teatre. Així, ell es veu com a presentador d’algun programa a mig camí entre el periodisme més vertader i l’entreteniment.

Com ens veiem d’aquí a 10 anys?

Ara, toquem de peus a terra. Per analitzar on ens trobarem d’aquí deu anys és una bona opció tenir en compte el llibre “Optimismo para periodistas”, que precisament intenta analitzar cap a on evolucionarà la nostra professió.

 

El llibre ens presenta una nova audiència, molt més activa i capaç de generar els seus propis continguts; un nou rol de periodista multidisciplinar, amb coneixements de programació, disseny i cultura audiovisual entre d’altres, que ha de ser molt actiu a les xarxes socials; uns mitjans col·laboratius amb l’audiència, multiplataformes i deslocalitzats, amb tractaments locals de continguts globals; nous formats i plataformes, com el transmedia, els webdocs, els newsgames, etc.

En aquest nou escenari, que ara comença a desenvolupar-se i que de ben segur serà una realitat tangible d’aquí a deu anys, hem de plantejar-nos com hi podem encaixar nosaltres. Tenim la sort que just ara comencem la nostra formació i ja tenim una vaga idea de com està canviant el món del periodisme, la qual cosa ens dóna la possibilitat d’avançar-nos a aquests canvis.

Tots sabem que entrar en la professió és una tasca àrdua, i viure d’això ho és encara més. En els darrers anys el periodisme ha estat en crisi, i els professionals veien els seus sous reduïts o perdien els seus treballs. Ara comença a recuperar-se, esperem doncs que la tendència segueixi a l’alça. D’aquí a deu anys les coses poden canviar molt. Nosaltres ja portarem sis anys amb la carrera finalitzada (malgrat que això tampoc és garantia de res), i és possible que ja ens haguem fet un lloc a la redacció o a l’equip d’algun mitjà, o potser encara estem buscant la nostra oportunitat per reivindicar-nos. Sigui com sigui, cal que tinguem en compte que el món del periodisme d’aquí deu anys serà radicalment diferent a l’actual.

Simulació d'una roda de premsa

Quina impressió ha deixat l'experiència de la roda de premsa simulada?

L'experiència que ens ha deixat la simulació de la roda de premsa ha estat molt positiva. Personalment ens ha costat trencar el gel, però ens hem sabut sobreposar a la situació i un cop un dels nostres membres ha realitzat la primera pregunta en la roda de premsa, hem aconseguit agafar el fil i formular les diverses qüestions que volíem aclarir per tal d'extreure l'essència de la compareixença de la Sara Vinyals, portaveu del projecte Itourist, i redactar la notícia corresponent. 

Sense tenir bagatge de com actuar en una roda de premsa hem captat de seguida els mecanismes i la metodologia de com funciona tal pràctica. Cal afegir, que la Sara Vinyals s'ha mostrat molt oberta i transparent a l'hora de facilitar-nos dades del projecte d'investigació com ara la quantitat exacte del finançament estatal que han rebut per dur-lo a terme. 

Sara Vinyals, portaveu del projecte Itourist, a la roda de premsa.
Font: http://pendentsdelmon.blogspot.com.es/2015/11/roda-de-premsa_8.html

Quins són els trets més útils que ha de tenir una persona per dedicar-se al periodisme?

Durant la història molts periodistes han volgut determinar quins són els trets i característiques que defineixen un bon professional de la informació. Nosaltres ens hem fixat amb David Randall, que ens dóna els valors personals que ha de tenir, tal com ell diu, un periodista universal. L'escriptor anglès estableix en el seu llibre El Periodista Universal, publicat el 1999, que aquests professionals han de qüestionar-se les convencions i enfrontar-se als mètodes tradicionals per provar-ne de nous. A més, no es limiten només a informar, sinó que també són capaços d'entretenir el lector i treballar en qualsevol circumstància, elaborant tota mena de texts. 

Per altra banda, Melvin Mencher, autor de News Reporting and Writing, apunta que les quatre característiques fonamentals que ha de tenir un bon periodista són: valor i coratge, persistència, coneixements de cultura general i iniciativa pròpia, sense dependre de ningú. 

Segons el nostre parer, estem d'acord amb tots dos autors, però creiem que un bon professional ha de tenir fonamentalment esperit crític i voler arribar fins al fons del tema en qüestió. 

Quines tècniques convé desenvolupar més als membres de l'equip?

Primer de tot volem destacar que fa poc que hem començat a treballar junts i per tant costa compenetrar-se a l'hora de prendre decisions. Això juntament amb la poca experiència periodística i el poc background cultural comparat amb altres professionals, fa que encara haguem de recórrer un llarg camí per arribar a ser periodistes universals i millorar en tècniques com l'art de l'observació per poder captar més ràpidament l'element distintiu que fa d'esquer al lector. Si volem desenvolupar la professió adequadament haurem d'aprendre a viure les situacions de les quals volem informar als receptors d'una manera clara, concisa i rigorosa. 

Per altra banda som conscients que al llarg de la nostra carrera haurem de superar molts obstacles i progressar en molts àmbits per arribar a esdevenir un periodista model. Creiem que les nostres ganes i aptituds faran del nostre somni una realitat. 

Simulació d'un consell de redació

Quina impressió us ha deixat l’experiència del consell de redacció simulat?

L’experiència que ens va deixar la simulació del consell de redacció d’un diari ens va semblar força interessant i entretinguda, ja que era la manera d’aplicar tots els coneixements assolits a la classe de fonaments del periodisme sobre l’efemerologia en una situació real, en la qual havíem d’arribar a un consens entre tots els integrants de la redacció. A primer cop d’ull semblava complicadíssim triar només sis notícies a partir del feix de fulls que teníem en un principi, però després de repartir-nos la feina en funció de la temàtica vam agilitzar el procés de tria i entre tots vam aconseguir l'objectiu de quedar-nos amb només sis. 

Quin ús s'ha fet dels criteris de selecció periodística explicats a classe? 

En el nostre cas ens vam guiar per les regles de selecció proposades per Johan Galtung i Mari Holmboe Ruge, ja que les consideràvem més significatives i complertes que la resta de criteris d’efemerologia proposats per altres autors. Primerament, cal dir que vam partir de la base que el nostre radi de difusió del mitjà era estatal i les notícies que no complien la regla de la no ambigüitat no podien aparèixer a la nostra portada. A continuació vam seleccionar les notícies amb més intensitat, consonància i significativitat que podrien cridar més l’atenció dels lectors o interessar-los, com per exemple la informació sobre la investidura del nou president del govern espanyol, les possibles sancions a les quals s’exposaven els diputats del PSOE que van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, entre d’altres.

També vam voler atorgar importància a fets de continuïtat com els sismes a Itàlia o l’intent fracassat de fugida dels interns al CIE a Barcelona. Com a últim criteri, perquè la portada no fos tan espessa vam destacar el rècord de visitants al saló del manga a la capital de Catalunya per donar una imatge de diversitat i pluralitat temàtica segons la regla de composició. Com l’efemerologia no és una ciència exacte va donar peu a l’intercanvi d’opinions i arguments en debats sobre per què consideràvem una notícia més important que una altra. 

Com penseu que són els consells de selecció en els mitjans en la realitat?

Evidentment, es tractava d’una aproximació a un consell de redacció on, en el nostre cas, no hi vam establir cap jerarquia i les decisions que vam prendre eren força democràtiques i consensuades amb tots els integrants, cosa que als consells de redacció sempre hi ha una persona com a cap que té la última paraula.

A més, en el nostre cas eren notícies recollides des del 25 d’octubre al 2 de novembre i per tant, no disposàvem del  factor de la tempestivitat, sinó que teníem un ampli ventall de fets que ja havien ocorregut fa dies, fet que en la realitat, totes les notícies han de ser molt recents, i sempre vigilant que no sorgeixi un altre esdeveniment noticiós imprevist de més intensitat que els que ja s’han seleccionat. Una altra de les diferències que podem trobar és que segons el mitjà en el qual treballem i segons el seu llibre d’estil li donarem més o menys importància a un fet o a un altre, sempre tenint molt present el perfil dels teus lectors. Finalment, per concloure aquesta entrada, ens agradaria comentar que no ha de ser fàcil aquesta tasca, ja que en els consells de redacció vas a contrarellotge per correspondre amb informació veraç i rigorosa als lectors dia rere dia.