Presentació: El Deformatiu

Benvolguts al nostre blog. Per començar us farem una breu presentació dels redactors d'El Deformtiu: 

Sóc l'Andreu Castellà però amics i coneguts em diuen Txapi. Vinc d'un poble del Pla de l'Estany, Centenys. Una vila molt tranquil·la que contrasta amb la frenètica vida que porto des de fa 2 setmanes aquí a Barcelona. 

M'agrada estar al dia del que passa al món i, aquesta, és bàsicament l'única relació que tinc amb el periodisme, tot i que fa un any vaig començar un blog on hi escrivia notícies de futbol. 

Tot i que m'agraden molt les formes tradicionals com la de llegir el diari esmorzant, crec que és hora de passar-se a la premsa digital, més còmoda i immediata.  

No sabia exactament la carrera que volia estudiar. Vaig escollir Periodisme a la Pompeu  ja que disposava de suficient nota i el fet de poder viure a Barcelona m'apassionava. El meu interès per a diferents branques va fer que la meva elecció fos la el grau en Periodisme.Un periodista ha de ser polivalent i saber parlar de molts temes, que van des de saber quin múscul s'ha lesionat un esportista fins a quina és la moneda d'Hongria.  

Jo sóc l’Adrià Laborda i vaig néixer a Barcelona el 1998. Sóc estudiant de primer any de periodisme i d’humanitats a la universitat Pompeu Fabra. M’agrada viure informat i ésser conscient del què passa a arreu del món a través d’una mirada crítica. Acostumo a mirar les notícies a través d’aplicacions de mòbil com el 324 o a partir dels telenotícies de TV3. Des de petit em fascinava molt tot el que anava relacionat amb la comunicació i poder arribar a ser capaç de transmetre l'actualitat, ja sigui a través d’un micròfon, una càmera, entre d’altres, a l’audiència. La vocació, en part, també em ve per part familiar, ja que el meu pare s’hi dedica. El que realment m’interessaria fer en un futur és intentar barrejar dues de les meves grans passions; el periodisme i el teatre. Aquesta darrera em va ajudar moltíssim a l’hora de perdre la por a parlar en públic. El grau en periodisme val molt la pena, ja que et comença a introduir en aquest ofici, en el que hi trobem excel·lents professionals i molt bona competència que obligarà a treure el millor de nosaltres en cada moment. Opino que la vocació i les ganes poden ser uns factors determinants per a desequilibrar la balança en moments complicats per seguir perseguint els nostres somnis.

Jo em dic Eloi Puigferrer. Vaig néixer i visc a un poble de la Plana de Vic, de nom Tona. Des de fa escasses setmanes, sóc estudiant de la Universitat Pompeu Fabra, cursant el grau en Periodisme juntament amb l'itinerari econòmic que aquest grau ens permet compaginar. Personalment, em defineixo com una persona realista, m'agrada valorar què passa al món i estar al cas de tot. Per això, la meva vocació des de que era un marrec, ha estat informar del què m'envolta, des de petites notícies locals fins a resums o cròniques de partits de beisbol, el meu esport. Molta gent ha qüestionat la meva decisió d'escollir aquesta carrera, ja que tothom deia que podria aprofitar i fer alguna carrera com enginyeria o alguna per l'estil, però la meva elecció va ser presa per vocació, jo sabia que havia de cursar la carrera de Periodisme, i vaig lluitar durant tot l'institut per poder entrar a la millor segons el meu parè: la UPF. I finalment ho vaig aconseguir. Ara ens toca aprendre totes les tècniques i mètodes que ens valdran a la nostra futura vida professional i que ens permetran fer-nos un lloc en aquest sector que a tots tant ens captiva. Tot i això, encara no sé en quin mitjà m'agradaria treballar, si ràdio, tele, premsa, entre d'altres, ja que m'agraden tant tots, que encara no he pogut prendre aquesta difícil decisió.

Sóc el Marc Vilajosana Font i vaig néixer el 1998 a Barcelona, ciutat on segueixo vivint. Sóc estudiant de primer grau de periodisme a la UPF, amb l'itinerari d'econòmiques. L'elecció del grau universitari no va ser pas difícil, atès que des de ben petit he volgut ser periodista, i a mida que he anat creixent, creixia també amb mi aquesta vocació. Vaig escollir l'itinerari d'econòmiques perquè durant el batxillerat vaig cursar diverses assignatures de branca econòmica i em van agradar molt i, a més a més, trobo que és una matèria d'estudi molt aplicable a la nostra realitat i al nostre futur ofici.

La meva relació amb la informació i amb el periodisme es fonamenta en el Twitter, des d'on segueixo a una gran quantitat de diaris i agències d'informació, des de mitjans tradicionals espanyols (El País, El Mundo...) i catalans (El Periódico, La Vanguardia, l'Ara, El Punt Avui...) amitjans alternatius, sobretot diaris digitals, que ofereixen una informació diferent que no acostuma a ser notícia en els mitjans tradicionals, a més de realitzar grans tasques d'investigació. Els mitjans alternatius que més segueixo són El Crític, La Directa, CTXT, Media.cat, El Diagonal, La Marea i Público.

Per últim, m'agradaria dedicar-me al periodisme d'investigació, a la premsa "lenta", a fer grans treballs d'investigació i reporterisme molt contrastats que donin veu a realitats ocultes.