Optimismo para Periodistas

Quins són els nostres somnis de futur?

    Tot i que actualment ens trobem en una posició certament difícil per aventurar quin serà el nostre ofici, tots tenim un somni, una professió que és la que ens va portar a estudiar aquesta carrera en la que ens trobem. Els nostres somnis són aquests:

A en Marc Vilajosana, li agradaria veure’s treballant en un mitjà digital enfocat en l’àmbit de la investigació. Aquesta branca periodística per ell és la que més s’acosta al periodisme vertader, el periodisme que fa un servei a la societat. A més, creu que el periodisme enfocat a la investigació és la millor eina per descobrir casos importants que poden comportar alguna conseqüència en la societat.

L’Eloi Puigferrer, també voldria estar vinculat en el món de la investigació, bé per mitjans digitals, televisió o el mitjà que fos. També li agradaria trobar-se dins del món del periodisme esportiu, un somni que té des de ben petit i que encara conserva. Tot i això, per ell, qualsevol professió dins del periodisme, la seva passió, ja el faria feliç.

L’Andreu Castellà, va escollir el periodisme per la pluralitat de branques que hi ha dins la pròpia professió. Al cap i a la fi, ell vol escollir un sector periodístic que l’ompli com a persona i li permeti ser feliç. Tot i això, un dels seus somnis sempre ha estat seguir al Barça i a en Messi allà on van.

L’Adrià Laborda sempre ha tingut la vocació d’estar davant de les càmeres. Amb el pas del temps, també, la seva visió de futur ha anat cambiant fins al punt que el seu somni seria poder combinar la rigorosa labor periodística amb una de les seves altres passions, el teatre. Així, ell es veu com a presentador d’algun programa a mig camí entre el periodisme més vertader i l’entreteniment.

Com ens veiem d’aquí a 10 anys?

Ara, toquem de peus a terra. Per analitzar on ens trobarem d’aquí deu anys és una bona opció tenir en compte el llibre “Optimismo para periodistas”, que precisament intenta analitzar cap a on evolucionarà la nostra professió.

 

El llibre ens presenta una nova audiència, molt més activa i capaç de generar els seus propis continguts; un nou rol de periodista multidisciplinar, amb coneixements de programació, disseny i cultura audiovisual entre d’altres, que ha de ser molt actiu a les xarxes socials; uns mitjans col·laboratius amb l’audiència, multiplataformes i deslocalitzats, amb tractaments locals de continguts globals; nous formats i plataformes, com el transmedia, els webdocs, els newsgames, etc.

En aquest nou escenari, que ara comença a desenvolupar-se i que de ben segur serà una realitat tangible d’aquí a deu anys, hem de plantejar-nos com hi podem encaixar nosaltres. Tenim la sort que just ara comencem la nostra formació i ja tenim una vaga idea de com està canviant el món del periodisme, la qual cosa ens dóna la possibilitat d’avançar-nos a aquests canvis.

Tots sabem que entrar en la professió és una tasca àrdua, i viure d’això ho és encara més. En els darrers anys el periodisme ha estat en crisi, i els professionals veien els seus sous reduïts o perdien els seus treballs. Ara comença a recuperar-se, esperem doncs que la tendència segueixi a l’alça. D’aquí a deu anys les coses poden canviar molt. Nosaltres ja portarem sis anys amb la carrera finalitzada (malgrat que això tampoc és garantia de res), i és possible que ja ens haguem fet un lloc a la redacció o a l’equip d’algun mitjà, o potser encara estem buscant la nostra oportunitat per reivindicar-nos. Sigui com sigui, cal que tinguem en compte que el món del periodisme d’aquí deu anys serà radicalment diferent a l’actual.