Simulació d'un consell de redació

Quina impressió us ha deixat l’experiència del consell de redacció simulat?

L’experiència que ens va deixar la simulació del consell de redacció d’un diari ens va semblar força interessant i entretinguda, ja que era la manera d’aplicar tots els coneixements assolits a la classe de fonaments del periodisme sobre l’efemerologia en una situació real, en la qual havíem d’arribar a un consens entre tots els integrants de la redacció. A primer cop d’ull semblava complicadíssim triar només sis notícies a partir del feix de fulls que teníem en un principi, però després de repartir-nos la feina en funció de la temàtica vam agilitzar el procés de tria i entre tots vam aconseguir l'objectiu de quedar-nos amb només sis. 

Quin ús s'ha fet dels criteris de selecció periodística explicats a classe? 

En el nostre cas ens vam guiar per les regles de selecció proposades per Johan Galtung i Mari Holmboe Ruge, ja que les consideràvem més significatives i complertes que la resta de criteris d’efemerologia proposats per altres autors. Primerament, cal dir que vam partir de la base que el nostre radi de difusió del mitjà era estatal i les notícies que no complien la regla de la no ambigüitat no podien aparèixer a la nostra portada. A continuació vam seleccionar les notícies amb més intensitat, consonància i significativitat que podrien cridar més l’atenció dels lectors o interessar-los, com per exemple la informació sobre la investidura del nou president del govern espanyol, les possibles sancions a les quals s’exposaven els diputats del PSOE que van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, entre d’altres.

També vam voler atorgar importància a fets de continuïtat com els sismes a Itàlia o l’intent fracassat de fugida dels interns al CIE a Barcelona. Com a últim criteri, perquè la portada no fos tan espessa vam destacar el rècord de visitants al saló del manga a la capital de Catalunya per donar una imatge de diversitat i pluralitat temàtica segons la regla de composició. Com l’efemerologia no és una ciència exacte va donar peu a l’intercanvi d’opinions i arguments en debats sobre per què consideràvem una notícia més important que una altra. 

Com penseu que són els consells de selecció en els mitjans en la realitat?

Evidentment, es tractava d’una aproximació a un consell de redacció on, en el nostre cas, no hi vam establir cap jerarquia i les decisions que vam prendre eren força democràtiques i consensuades amb tots els integrants, cosa que als consells de redacció sempre hi ha una persona com a cap que té la última paraula.

A més, en el nostre cas eren notícies recollides des del 25 d’octubre al 2 de novembre i per tant, no disposàvem del  factor de la tempestivitat, sinó que teníem un ampli ventall de fets que ja havien ocorregut fa dies, fet que en la realitat, totes les notícies han de ser molt recents, i sempre vigilant que no sorgeixi un altre esdeveniment noticiós imprevist de més intensitat que els que ja s’han seleccionat. Una altra de les diferències que podem trobar és que segons el mitjà en el qual treballem i segons el seu llibre d’estil li donarem més o menys importància a un fet o a un altre, sempre tenint molt present el perfil dels teus lectors. Finalment, per concloure aquesta entrada, ens agradaria comentar que no ha de ser fàcil aquesta tasca, ja que en els consells de redacció vas a contrarellotge per correspondre amb informació veraç i rigorosa als lectors dia rere dia.