Projecte d'empresa - El Deformatiu 2.0, reinventem els mitjans

En aquesta sessió de seminari hem hagut d’elaborar un projecte d’empresa periodística amb possibilitats de portar-lo a la pràctica i per tant, que sigui atractiu pel públic. En el nostre cas vam seguir el model de negoci Canvas i vam realitzar una proposta de valor que consistia en la invenció d’un mitjà transmèdia basat en una pàgina web i un canal de Youtube interconnectats amb l'objectiu d’acostar la realitat i el periodisme als joves, mostrar que els mitjans poden no ser tan rígids i apostar per la interactivitat del públic. Pel que fa a les activitats clau hem decidit distribuir-les entre els dos canals que hem citat abans, al web hi penjaríem articles d’opinió, reportatges escrits i una ampliació del material audiovisual del canal de Youtube pels qui estiguin interessats i vulguin aprofundir amb aquest apèndix que els hi facilitaríem. En el canal de Youtube hi adjuntaríem entrevistes, “Què ens ve a sobre?”, una secció en la qual especificarem què tractarem la setmana que ve i recomanacions culturals per fer durant la setmana següent, a més d’una adaptació audiovisual dels reportatges escrits al web. Youtube també ens ofereix la possibilitat de fer streamings de taules rodones.

Model de negoci Canvas
http://art-spark.org/2014/10/business-model-canvas-for-artists/

La nostra intenció és enfortir al màxima la relació entre els nostres usuaris i nosaltres, com a periodistes i conductors de la pàgina web i el canal, fins al punt de fer-los partícips de la nostra activitat. La segmentació del mercat que pretenem englobar seria potencialment jove, des dels 15 fins els 30. Aquest sector de la població no s’acostuma a veure atret pel periodisme, generalment, i nosaltres els volem aportar una nova forma de consum que els permeti intervenir sovint, formant el fenomen de cooperiodisme, que apareix a Optimismo para periodistas, a través de la interacció amb comentaris, enquestes, votacions, xarxes socials, intervencions durant l’streaming, etc.

Per tal de realitzar el projecte hauríem d'estar associats tant amb proveïdors d'imatges, vídeos i so per tal d'aconseguir legalment el material necessari per realitzar les nostres activitats, com amb especialistes que portaríem a les nostres taules rodones, on debatríem un tema en concret amb un determinat expert, i amb altres Youtubers amb els quals podríem fer col·laboracions. Per tirar endavant El Deformatiu 2.0 necessitaríem recursos humans i materials. Pel que fa al factor humà seria important comptar amb especialistes en informàtica, disseny i en temes audiovisuals, en adició als quatre periodistes fundadors i redactors, nosaltres quatre, que tindríem el mateix pes en una redacció horitzontal. Per altra banda, un requisit essencial seria el material, com  l'equipament informàtic per enregistrar i escriure, un programari per editar la nostra feina i pujar-la al web i a Youtube i, l'accés a Internet. Així mateix, tindríem un espai on gravar, un plató o un similar.

El nostre finançament empresarial estaria format bàsicament per la publicitat i els patrocinadors, però també, durant els primers passos per donar-nos a conèixer, contemplaríem el sistema de crowdfunding i les donacions. A més, tindríem costos financers, com els salaris, la despesa en materials, el manteniment de les instal·lacions i el desemborsament inicial, aquest darrer no ens suposaria molts diners per iniciar l'activitat empresarial, per això té força possibilitats d'èxit. Apuntar que el cost més significatiu seria el temps que hauríem d'invertir per donar continuïtat al projecte i seguir el planning proposat.

Optimismo para Periodistas

Quins són els nostres somnis de futur?

    Tot i que actualment ens trobem en una posició certament difícil per aventurar quin serà el nostre ofici, tots tenim un somni, una professió que és la que ens va portar a estudiar aquesta carrera en la que ens trobem. Els nostres somnis són aquests:

A en Marc Vilajosana, li agradaria veure’s treballant en un mitjà digital enfocat en l’àmbit de la investigació. Aquesta branca periodística per ell és la que més s’acosta al periodisme vertader, el periodisme que fa un servei a la societat. A més, creu que el periodisme enfocat a la investigació és la millor eina per descobrir casos importants que poden comportar alguna conseqüència en la societat.

L’Eloi Puigferrer, també voldria estar vinculat en el món de la investigació, bé per mitjans digitals, televisió o el mitjà que fos. També li agradaria trobar-se dins del món del periodisme esportiu, un somni que té des de ben petit i que encara conserva. Tot i això, per ell, qualsevol professió dins del periodisme, la seva passió, ja el faria feliç.

L’Andreu Castellà, va escollir el periodisme per la pluralitat de branques que hi ha dins la pròpia professió. Al cap i a la fi, ell vol escollir un sector periodístic que l’ompli com a persona i li permeti ser feliç. Tot i això, un dels seus somnis sempre ha estat seguir al Barça i a en Messi allà on van.

L’Adrià Laborda sempre ha tingut la vocació d’estar davant de les càmeres. Amb el pas del temps, també, la seva visió de futur ha anat cambiant fins al punt que el seu somni seria poder combinar la rigorosa labor periodística amb una de les seves altres passions, el teatre. Així, ell es veu com a presentador d’algun programa a mig camí entre el periodisme més vertader i l’entreteniment.

Com ens veiem d’aquí a 10 anys?

Ara, toquem de peus a terra. Per analitzar on ens trobarem d’aquí deu anys és una bona opció tenir en compte el llibre “Optimismo para periodistas”, que precisament intenta analitzar cap a on evolucionarà la nostra professió.

 

El llibre ens presenta una nova audiència, molt més activa i capaç de generar els seus propis continguts; un nou rol de periodista multidisciplinar, amb coneixements de programació, disseny i cultura audiovisual entre d’altres, que ha de ser molt actiu a les xarxes socials; uns mitjans col·laboratius amb l’audiència, multiplataformes i deslocalitzats, amb tractaments locals de continguts globals; nous formats i plataformes, com el transmedia, els webdocs, els newsgames, etc.

En aquest nou escenari, que ara comença a desenvolupar-se i que de ben segur serà una realitat tangible d’aquí a deu anys, hem de plantejar-nos com hi podem encaixar nosaltres. Tenim la sort que just ara comencem la nostra formació i ja tenim una vaga idea de com està canviant el món del periodisme, la qual cosa ens dóna la possibilitat d’avançar-nos a aquests canvis.

Tots sabem que entrar en la professió és una tasca àrdua, i viure d’això ho és encara més. En els darrers anys el periodisme ha estat en crisi, i els professionals veien els seus sous reduïts o perdien els seus treballs. Ara comença a recuperar-se, esperem doncs que la tendència segueixi a l’alça. D’aquí a deu anys les coses poden canviar molt. Nosaltres ja portarem sis anys amb la carrera finalitzada (malgrat que això tampoc és garantia de res), i és possible que ja ens haguem fet un lloc a la redacció o a l’equip d’algun mitjà, o potser encara estem buscant la nostra oportunitat per reivindicar-nos. Sigui com sigui, cal que tinguem en compte que el món del periodisme d’aquí deu anys serà radicalment diferent a l’actual.

Simulació d'una roda de premsa

Quina impressió ha deixat l'experiència de la roda de premsa simulada?

L'experiència que ens ha deixat la simulació de la roda de premsa ha estat molt positiva. Personalment ens ha costat trencar el gel, però ens hem sabut sobreposar a la situació i un cop un dels nostres membres ha realitzat la primera pregunta en la roda de premsa, hem aconseguit agafar el fil i formular les diverses qüestions que volíem aclarir per tal d'extreure l'essència de la compareixença de la Sara Vinyals, portaveu del projecte Itourist, i redactar la notícia corresponent. 

Sense tenir bagatge de com actuar en una roda de premsa hem captat de seguida els mecanismes i la metodologia de com funciona tal pràctica. Cal afegir, que la Sara Vinyals s'ha mostrat molt oberta i transparent a l'hora de facilitar-nos dades del projecte d'investigació com ara la quantitat exacte del finançament estatal que han rebut per dur-lo a terme. 

Sara Vinyals, portaveu del projecte Itourist, a la roda de premsa.
Font: http://pendentsdelmon.blogspot.com.es/2015/11/roda-de-premsa_8.html

Quins són els trets més útils que ha de tenir una persona per dedicar-se al periodisme?

Durant la història molts periodistes han volgut determinar quins són els trets i característiques que defineixen un bon professional de la informació. Nosaltres ens hem fixat amb David Randall, que ens dóna els valors personals que ha de tenir, tal com ell diu, un periodista universal. L'escriptor anglès estableix en el seu llibre El Periodista Universal, publicat el 1999, que aquests professionals han de qüestionar-se les convencions i enfrontar-se als mètodes tradicionals per provar-ne de nous. A més, no es limiten només a informar, sinó que també són capaços d'entretenir el lector i treballar en qualsevol circumstància, elaborant tota mena de texts. 

Per altra banda, Melvin Mencher, autor de News Reporting and Writing, apunta que les quatre característiques fonamentals que ha de tenir un bon periodista són: valor i coratge, persistència, coneixements de cultura general i iniciativa pròpia, sense dependre de ningú. 

Segons el nostre parer, estem d'acord amb tots dos autors, però creiem que un bon professional ha de tenir fonamentalment esperit crític i voler arribar fins al fons del tema en qüestió. 

Quines tècniques convé desenvolupar més als membres de l'equip?

Primer de tot volem destacar que fa poc que hem començat a treballar junts i per tant costa compenetrar-se a l'hora de prendre decisions. Això juntament amb la poca experiència periodística i el poc background cultural comparat amb altres professionals, fa que encara haguem de recórrer un llarg camí per arribar a ser periodistes universals i millorar en tècniques com l'art de l'observació per poder captar més ràpidament l'element distintiu que fa d'esquer al lector. Si volem desenvolupar la professió adequadament haurem d'aprendre a viure les situacions de les quals volem informar als receptors d'una manera clara, concisa i rigorosa. 

Per altra banda som conscients que al llarg de la nostra carrera haurem de superar molts obstacles i progressar en molts àmbits per arribar a esdevenir un periodista model. Creiem que les nostres ganes i aptituds faran del nostre somni una realitat. 

Simulació d'un consell de redació

Quina impressió us ha deixat l’experiència del consell de redacció simulat?

L’experiència que ens va deixar la simulació del consell de redacció d’un diari ens va semblar força interessant i entretinguda, ja que era la manera d’aplicar tots els coneixements assolits a la classe de fonaments del periodisme sobre l’efemerologia en una situació real, en la qual havíem d’arribar a un consens entre tots els integrants de la redacció. A primer cop d’ull semblava complicadíssim triar només sis notícies a partir del feix de fulls que teníem en un principi, però després de repartir-nos la feina en funció de la temàtica vam agilitzar el procés de tria i entre tots vam aconseguir l'objectiu de quedar-nos amb només sis. 

Quin ús s'ha fet dels criteris de selecció periodística explicats a classe? 

En el nostre cas ens vam guiar per les regles de selecció proposades per Johan Galtung i Mari Holmboe Ruge, ja que les consideràvem més significatives i complertes que la resta de criteris d’efemerologia proposats per altres autors. Primerament, cal dir que vam partir de la base que el nostre radi de difusió del mitjà era estatal i les notícies que no complien la regla de la no ambigüitat no podien aparèixer a la nostra portada. A continuació vam seleccionar les notícies amb més intensitat, consonància i significativitat que podrien cridar més l’atenció dels lectors o interessar-los, com per exemple la informació sobre la investidura del nou president del govern espanyol, les possibles sancions a les quals s’exposaven els diputats del PSOE que van votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, entre d’altres.

També vam voler atorgar importància a fets de continuïtat com els sismes a Itàlia o l’intent fracassat de fugida dels interns al CIE a Barcelona. Com a últim criteri, perquè la portada no fos tan espessa vam destacar el rècord de visitants al saló del manga a la capital de Catalunya per donar una imatge de diversitat i pluralitat temàtica segons la regla de composició. Com l’efemerologia no és una ciència exacte va donar peu a l’intercanvi d’opinions i arguments en debats sobre per què consideràvem una notícia més important que una altra. 

Com penseu que són els consells de selecció en els mitjans en la realitat?

Evidentment, es tractava d’una aproximació a un consell de redacció on, en el nostre cas, no hi vam establir cap jerarquia i les decisions que vam prendre eren força democràtiques i consensuades amb tots els integrants, cosa que als consells de redacció sempre hi ha una persona com a cap que té la última paraula.

A més, en el nostre cas eren notícies recollides des del 25 d’octubre al 2 de novembre i per tant, no disposàvem del  factor de la tempestivitat, sinó que teníem un ampli ventall de fets que ja havien ocorregut fa dies, fet que en la realitat, totes les notícies han de ser molt recents, i sempre vigilant que no sorgeixi un altre esdeveniment noticiós imprevist de més intensitat que els que ja s’han seleccionat. Una altra de les diferències que podem trobar és que segons el mitjà en el qual treballem i segons el seu llibre d’estil li donarem més o menys importància a un fet o a un altre, sempre tenint molt present el perfil dels teus lectors. Finalment, per concloure aquesta entrada, ens agradaria comentar que no ha de ser fàcil aquesta tasca, ja que en els consells de redacció vas a contrarellotge per correspondre amb informació veraç i rigorosa als lectors dia rere dia.

Exemples comentats de crònica i reportatge

Crònica i reportatge, dos dels gèneres interpretatius més utilitzats en la premsa actual i també del passat.  

La crònica sempre parteix d'una notícia, és la narració directe i immediata d'aquesta tal notícia. Per tant ha de tractar d'un tema de recent succés dins d'un interval de temps determinat. Tal com indica la etimologia del nom, la paraula crònica prové del grec kronos, que significa temps, és de fàcil intuir que l'estructura d'una crònica narra els fets de la notícia cronològicament tot i que no és molt rígida a l'hora de fer-ho. Aquest gènere inclou elements valoratius del cronista, però aquests, no han de sobrepassar els informatius.  

El reportatge, en canvi, no cal que expliqui uns fets de recent succés, mentre el tema que tracti estigui relacionat amb l'actualitat i sigui d'interès social n'hi ha prou. Utilitza un estil interpretatiu i evita fer valoracions i mostrar opinions. Segons Martínez Albertos, el reportatge té  quatre fases: el desenvolupament del fet principal, l'explicació dels antecedents i del context, l'exposició de reaccions i d'interpretacions i per últim l'anàlisi valoratiu i la previsió d'expectatives. En aquest anàlisi valoratiu, tal i com hem dit abans, el periodista no ha d'emetre judicis propis contínuament. El reportatge pot estar en qualsevol mitjà, però sobretot destaquen els reportatges televisius ja que s'hi pot incloure imatge i so i aconsegueix traslladar a l'espectador al lloc dels fets.

EXEMPLES DE CRÒNICA COMENTATS:

-Crònica d'un mitjà escrit: En el nombre de Leo (Barça 4 - 0 Manchester City) Diari Marca

Observem una de les cròniques més comunes en l'àmbit periodístic, la crònica esportiva. En aquest cas, el cronista del Marca, Jaime Rincón, comença amb una introducció de l'element mes important de la notícia, Lionel Messi. A partir d'aquí va desenvolupant la notícia de manera cronològica dins un interval de temps, els 90 minuts que dura el partit. També es veu que no té una estructura de piràmide invertida sinó que segueix un ordre temporal, com qualsevol crònica. 
Rincón no es limita a explicar només el que va passar, sinó que va més enllà dels fets objectius, afegeix valoracions subjectives personals, com per exemple quan diu: "Porque en el fútbol, a día de hoy, manda Messi", però que mai sobrepassen la informació noticiosa. 
Les cròniques, sobretot les esportives, porten un titular emfàtic i original, per cridar l'atenció del lector i fer de la crònica més divertida. 
Hem escollit aquest exemple perquè la crònica esportiva és l'exemple més destacat d'aquest tipus de gènere i quan el Barça va apallissar al City ens va semblar molt rellevant. 

-Crònica televisiva: El Piromusical homenatja David Bowie, Prince i els 25 anys del Club Super3 - TV3 

La crònica televisiva és l'única que inclou imatge i so alhora, d'aquesta manera l'espectador pot adonar-se més bé del que va passar durant el temps que relata la crònica. En aquest exemple, la veu de la cronista s'acompanya d'imatges en moviment que cobren molta importància i també de reaccions de persones que van assistir a l'esdeveniment. 
Sabem que és una crònica perquè tracta un fet molt recent i sobretot té una estructura cronològica. La cronista comença dient: "Amb la veu de (...) Barcelona va començar...", tot seguit va relatant el transcurs del fet fins acabar amb el final del Piromusical. Entremig van parlant persones que van anar a veure l'espectacle i però per sobre de tot predomina la informació objectiva ja que rebem informació del multitudinari acte com la de que hi varen assistir 90 mil persones o que es van homenatjar la Marató de TV3 i els 25 anys del Club Super3. 
Pel que fa el tipus de la crònica, es tracte d'un exemple de tipus cultural i social i nosaltres l'hem escollit perquè vam anar a veure el Piromusical i vam comentar que l'explicació dels fets es corresponia a una crònica.

-Crònica radiofónica: La pluja i el temps, protagonistes al RallyRACC - Catalunya Ràdio  

Aquí tenim un exemple de crònica a la ràdio. És una crònica esportiva ja que explica una de les etapes del RallyRACC que es disputava en el moment en què es va narrar la notícia a les comarques del Tarragonès i de Terra Alta. 
Observem que el presentador dóna pas a l'enviat especial al lloc de la competició, en aquest cas es tracta de Montse Mir, cronista de Catalunya Ràdio. Mir comença explicant l'inici de l'etapa i acaba donant informació del guanyador d'aquesta, fins i tot ens indica el líder de la prova. Per això observem que té un ordre cronològic, però també consta d'un estil força lliure, perquè entremig de l'explicació, la cronista va donant informació del temps i de les previsions del dia de demà. Destaca, com he dit, la informació objectiva per sobre de les valoracions personals, que en aquest cas gairebé no existeixen. 
Per últim, cal destacar que la crònica radiofònica sol ser més breu que les altres, perquè el cronista s'ha d'ajustar al poc temps que li donen dins l'informatiu. 
Nosaltres hem triat aquest exemple de crònica, perquè, tal i com hem fet amb l'escrita, la crònica esportiva és l'exemple més clar amb forma del gènere tractat. 

EXEMPLES DE REPORTATGE COMENTATS:

-Reportatge escrit: Godó i Zeta concentren la meitat de la publicitat de l'Ajuntament - El Crític 

Un exemple de reportatge escrit és aquest que vam trobar al diari online El Crític que va realitzar una investigació sobre quins diaris s'emportaven més diners gràcies a la publicitat de l'Ajuntament de Barcelona. 
En un reportatge escrit com aquest es donen dades objectives al lector tal i com ho fa El Crític que ens ofereix la informació que va obtenir a través d'investigar i anar més enllà de la notícia. Tal i com diu Pilar Diezhandino: "El reportaje satisface las necesidades informativas que la notícia no cubre", i és veritat, en aquest reportatge els periodistes no només ens expliquen en quins diaris l'Ajuntament paga més per publicitat sinó que també ens ofereixen informació d'altres mitjans i de quant cobren en publicitat de l'Ajuntament de Barcelona i també de la Generalitat, a més, també ens ofereixen una previsió futura, característica molt comuna en reportatges.
Una altra característica que compleix aquest reportatge és el fet de que no tracta d'un tema de recent succés, sinó que tracta d'un tema que està present al dia a dia, té actualitat perquè és del present però no és una notícia d'última hora. 
Concretament aquest, es tracta d'un reportatge explicatiu ja que es tracta de periodisme d'investigació. Álex Grijelmo el classificaria com a reportatge d'interès social o d'interès noticiós. 
Nosaltres l'hem triat ja que els reportatges elaborats pels periodistes del diari independent El Crític ens semblen molt interessants i que aprofundeixen molt en els casos que tracten. 

-Reportatge televisiu: La rumba catalana. Cap a on va? - TV3 

El tipus de reportatge més utilitzat és el reportatge televisiu. Aquest, dóna un ampli ventall de recursos per fer servir, com les imatges, els vídeos, els sons, les declaracions de persones relacionades amb el tema també solen aparèixer, les entrevistes.... Tots aquests elements fan que l'espectador es senti més a prop del cas tractat i el sol entendre més bé. 
L'extensió del reportatge televisiu pot arribar a ser de més d'una hora (els que surten a programes especials) o poden ser com aquest, de menys de cinc minuts (que es colen als informatius diaris).  
Sabem que forma part d'aquest gènere interpretatiu perquè sap transportar l'espectador al lloc dels fets i aconsegueix que es posi a la pell de la gent que està a l'altra costat de la pantalla. Com hem apuntat abans, el tema del que tracta no és una qüestió que estigui lligada a l'agenda informativa diària, però és un tema que està present al nostre dia a dia, present en el debat social. 
Tal i com apunten els experts, els reportatges han de contenir anècdotes, antecedents, previsions futures, declaracions de personatges.... I, en aquest exemple, no en falten d'aquests recursos: declaracions dels nens, dels músics... a més, s'utilitzen molts vídeos anteriors on surten cantautors cantant rumba catalana altres anys enrere. 
Hem triat un reportatge del Telenotícies de TV3 perquè és el nostre canal bàsic d'informació i a forces telenotícies d'aquesta cadena apareixen reportatges com el que hem escollit. 
Nosaltres classificaríem aquest reportatge com a mostratiu ja que ens mostren el fet i surten experts i altres crítics i donen el seu punt de vista de la situació actual de la rumba catalana. Per últim, si ens basem en la classificació segons el contingut d'Àlex Grijelmo, creiem que aquest reportatge és d'interés cultural. 

-Reportatge radiofònic: Les víctimes del franquisme, amb nom i cognoms - Catalunya Ràdio 

El reportatge radiofònic és similar a l'escrit, però en diferència, pot incloure elements de so com entrevistes, declaracions, música quan toca... A partir d'aquí, aquest tipus de reportatge és més complert tot i que no pugui contar amb les imatges de l'escrit però ho compensa, com hem dit, amb el so. Normalment, els radiofònics, es solen incloure dins informatius diaris i és per això que la seva durada és curta. 
Nosaltres hem escollit un Reportatge de Catalunya Ràdio que tracta de les injustes víctimes durant el Franquisme aquí a Catalunya. L'hem triat  ja que històries relacionades amb la Guerra Civil i el Franquisme ens criden molt l'atenció i creiem que han de sortir a la llum totes les veritats amagades.
En la seqüència, moltes veus de familiars d'aquestes víctimes van donant informació de què els hi va passar als seus antecessors i també deixen anar l'opinió personal. Aquestes declaracions les lliguen les reporteres Marta Clapés i Judit Perpinyà i de fons s'escolta una música que acompanya tot el reportatge. Com he comentat, no només hi ha informació objectiva en un reportatge, sinó que apareixen elements subjectius en boca tant dels afectats com de les reporteres. 
L'estructura no és rígida, ja que hem vist tres tipus de reportatge diferent i tots tenen una estructura pròpia. 
Aquí veiem clar que no tracta d'un tema totalment lligat a l'actualitat, però sí que és un tema de debat social tot i que va succeir fa més de 70 anys. 
En aquest cas, el reportatge també va més enllà de la notícia, no es queda amb qué va passar durant el Franquisme, sinó que entra en la vida dels familiars de les víctimes i aconsegueix declaracions d'alguns dels afectats. 
Hem observat que es tracta d'un reportatge mostratiu molt clarament, perquè les reporteres exposen un problema, el dels judicis i assassinats il·legítims, i aquest problema és mirat i explicat des de diferents punts de vista amb declaracions dels familiars. 
Segons la classificació de Grijelmo, aquest reportatge és d'interès humà o social.